Las dues històries que es presenten en aquest llibre són subsidiàries de l’interès que els descobriments de l’Egypt Exploration Society —de la qual era secretària Amelia B. Edwards, una altra excel·lent escriptora de llibres de fantasmes— van despertar en la societat anglesa. Ambdues històries formen part de la breu però interessant obra fantàstica de Sir Arthur Conan Doyle i demonstren la perfecció del seu art de narrar. Aquesta edició ve precedida d’un interessant i amè estudi (La venjança de l’arqueòleg) de Julià Guillamon.

Amb els relats titulats Charles Augustus Milverton, Els sis Napoleons, Els tres estudiants, El pinça-nas d'or, El tres-quarts desaparegut, Abbey Grange i La segona taca es tanca la sèrie agrupada sota el títol El retorn de Sherlock Holmes, de la qual vam oferir el primer volum en el número 45 d'aquesta col·lecció.
En aquests relats Holmes continuarà amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals proporcionarà fins i tot unes claus perquè, si ho volen, el puguin imitar.
En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduint-hi reproduccions de textos cal- ligràfics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce — vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i Jean-Umiker-Sebeok, Sherlock Holmes i Charles S. Peirce. Un mètode de la investigació, publicat fa uns tres anys en traducció castellana— o, últimament, un Umberto Eco, per detectar intencions semiòtiques en els relats Zlel creador de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: sis, tres, dos (pinça-nas), tres-quarts i segona, i Abbey Grange i Charles Augustus Milverton, paraules de cinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, però, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o simplement limitar-se al plaer de la lectura, lineal, d'aquestes divertides històries.

La vall de la por s'inicia amb una conversa entre Holmes i Wat- son sobre un anònim que han rebut. Amb la seva perspicàcia habitual, valent-se del mètode deductiu, i amb l'ajut dialèctic del doctor Watson, Sherlock Holmes desxifra el «misteri», just en el moment en què entra un inspector de policia per anunciar l'assassinat de què parla l'anònim. Darrera seu, omnipresent, hi ha el sinistre professor Moriarty.
El crim és el típic assassinat que té lloc en una habitació tancada. Evidentment, Sherlock resol el cas en el primer terç de la novel·la. Però, igual que ocorre a Estudi en escarlata (núm. 5 d'aquesta mateixa col·lecció), aquell assassinat té el seu origen —una història de venjança— als EUA, a Vermissa, a la vall de la por — així anomenada per la tirania que una societat secreta exerceix sobre els seus habitants.
Al final, a l'epíleg, el diabòlic professor Moriartry; s'encarrega de la venjança.

Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) té a la seva galeria de personatges, a' més de l'insuperable Sherlock Holmes, l'excèntric professor Challenger, de qui, tal com li havia passat amb el famós detectiu de Baker Street, pressionat per editors i lectores, no va poder evitar d'allargar-ne les aventures. En aquestes que es presenten aquí, el singular professor Challenger reuneix una vegada més unes característiques semblants a les del seu il·lustre predecessor: mal humor crònic, «justificat> menyspreu envers els periodistes —cosa que, paradoxalment, no impedeix que sigui precisament un periodista, Ted Malone, el cronista de les seves estrafolàries aventures—, divertit racisme, vocació redemptora del gènere humà i megalomania carismàtica. Amb tot, i a pesar d'ell mateix, el professor Challenger esdevé, als ulls del lector, un personatge entranyable, potser per l'obstinat distanciament de la vida real tan car al tarannà britànic, assimilat al mode de ser victorià. En aquestes Aventures del professor Challenger, tornem a trobar-nos amb dos vells amics: l'escèptic i antagònic professor Summerlee i l'aristocràtic aventurer Lord John Roxton, que ajudarà el protagonista —igual que en El món perdut— a aclarir els misteris —uns udols que provenen del fons més profund de la Terra— i els perills —una intoxicació general de Londres i una màquina desintegradora— que amenacen la societat.

El 1984, amb la publicació de El problema final (inclòs a Les memòries de Sherlock Holmes, vol. II, col. «L'arcà», núm. 44), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la històrica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Però el problema —si és que va ser mai real— no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d'ell la seva «altra» obra literària, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental —la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson—, les raons econòmiques —els seus relats eran dels més ben pagats— el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel·la El gos dels Baskerville (col. «L'arcà», núm. 15), que es referia a un episodi anterior a la mort de l'heroi, i tres anys més tard a escriure la sèrie de relats curts recollits amb el títol de El retorn de Sherlock Holmes, del qual avui presentem els sis primers.
Al primer d'aquests relats. La casa buida, després d'explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l'acompanyarà, contra el malvat professor Moriarty. A L'armador de Norwood, a Els ballarins, a El ciclista solitari i a L'escola Priory, Mr. John Héctor MacFarlane, Mr. Milfon Cubitt —en una curiosa intriga en què uns ballarins tenen un gran significat semiòtic—, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d'ajuda , cosa no gens fàcil si a més hi ha per entremig l'inspector Lestrade. Finalment, Holmes ajudarà Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caçador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a Peter, el Negre.

Les cinc històries que presentem en aquest volum completen Les memòries de Sherlock Holmes, aparegudes originàriament el 1894, i de les Quals ¡es sis primeres es van publicar en aquesta mateixa col·lecció i amb el mateix títol («LArcà», núm 41). En elles el Doctor Watson prossegueix les seves suposades memòries contant-nos com el seu amic, Sherlock Holmes, aclareix una colla de misters. Així, a L'home encorbat, tracta d'un tema de llarga tradició, l'assassinat en una habitació tancada. A El pacient intern, ens explica una història d'emmascarament i de venjança. A L'intèrpret de grec, veiem com un espantat intèrpret és 'obligat a traduir una conversa entre uns malfactors i el seu embenat i tossut segrestat. A El tractat naval, Holmes s'ha d'enfrontar a la desaparició d'uns importants documents que comprometen la seguretat del govern britànic. Finalment, a El problema final, el Doctor Watson ens conta la desaparició del mateix Sherlock Holmes. Per tal dè deslliurar-se i desesclavitzar-se d'un personatge que odia ja en proporció inversa a l'amor que havia arribat a despertar en els seus lectors, Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) decideix desempallegar-se'n en la millor tradició dels narradors efectistes, amb l'ús de la tisora. El que Holmes no sabia ni podia imaginar és que els lectors pressionarien fihs al punt d'obligar el seu creador.a la resurrecció de la seva criatura, cosa que amb una ploma excel·lent s'encarregaria de fer Watson vuit anys més tard, amb El gos dels Baskerville, que els lectors de «LArcà» ja coneixen prou bé (núm. 15), I encara amb The return of Sherlock Holmes (1905). Per sort, podem anunciar als nombrosos admiradors catalans de l'excèntric i infal·lible detectiu que aviat podran llegir El retorn de Sherlock Holmes, de manera que no hauran pas d'esperar tant de temps com van haver de fer els anglesos en el seu moment.

Malgrat el poc èxit inicial obtingut amb la publicació d'Estudi en escarlata (1887; col·lecció «L'Arcà, núm. 5) tant a Anglaterra com als EUA. el 1890 Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) es va veure obligat, a petició dels editors, a crear noves aventures protagonitzades per la parella formada per Sherlock Holmes i el doctor Watson: així va néixer la novel·la titulada El signe dels quatre (col. «L'Arcà», núm. 21). que va aconseguir, aquest cop sí. un èxit notable però encara no ressonant. Per aquest motiu, a partir d'aquest moments és quan Conan Doyle considera la conveniència d'escriure i publicar en revistes relats breus d'una forma periòdica a fi que els lectors puguin admirar les qualitats detectivesques de Sherlock Holmes a cada episodi. Així és com es forma el recull Les aventures de Sherlock Holmes, publicat originàriament en volum el 1892, i en català en dos volums dins la col·lecció «L'Arcà», núms. 35 i 38. Conan Doyle. aleshores, dominat pel seu personatge, se'n vol desempallegar per poder-se dedicar a la seva vocació literària frustrada —escriure novel·les històriques a la manera de Walter Scott—, però ja és massa tard. Els editors, i els nombrosos seguidors, del famós detectiu de Baker Street 21 B en reclamen, assedegats, noves aventures. No li queda doncs, a Conan Doyle, altre remei que escriure un altre recull de dotze relats, publicats tots ells. fora de l'últim, amb el títol de Les memòries de Sherlock Holmes (The memòries of Sherlock Holmes, 1894).
En aquest volum, que inclou els sis primers relats de Les memòries de Sherlock Holmes, el lector tindrà ocasió, una vegada més. d'admirar les dots d'observació i la lògica implacable de Sherlock Holmes. gràcies a la ploma del seu amic inseparable, el doctor Watson. que fa aquí. com sempre, de narrador-memorialista. En efecte: la desaparició de Silver Blaze, un cavall de carreres, juntament amb la mort del seu entrenador; una casa deshabitada en la qual. cada cop que la lloguen, apareix una cara groga a les finestres que produeix esgarrifances i calfreds a l'esquena de Mr Grant Munro; un escrivent d'agent de borsa que és contractat per un estrany personatge; el record de la destrucció de la barca Gloría Scott, que enfosquirà els darrers anys de la vida d'un pacífic terratinent; un majordom atractiu i ben plantat, que desapareix després d'intentar desxifrar el ritual Musgrave, i el cotxer dels terratinents de Reigate, que serà mort per un estany lladre, són els casos a què s'ha d'enfrontar Sherlock Holmes en cadascuna de les històries que componen aquest primer volum de Les memòries de Sherlock Holmes.

En aquest segon volum de Les aventures de Sherlock Holmes s'inclouen els sis últims dels dotze relats que Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) va publicar, el 1894, amb el títol The Adventures of Sherlock Holmes. La distribució que la col·lecció «L'Arcà» ha fet d'aquesta dotzena de relats en dos volums no és pas arbitrària. Per una banda, permet de presentar-los en sengles volums d'un gruix més modest. Per l'altra, sabem que l'autor, després d'escriure els sis primers relats, estava ja tip del personatge Holmes i se'n volia desempallegar d'una vegada per totes; però, com a bon literat indecís que era, Conan Doyle, no volgué prendre ell la iniciativa, sinó que ho deixà en mans del seu editor, el propietari de l'Strand Magazine, exigint-li seixanta lliures per relat —quantitat exorbitada, pel que sembla, en aquell temps—, fos quina fos l'extensió que tingués. Per à sorpresa del mateix Conan Doyle, el seu editor Va acceptar-li les exigències, de manera que el futur baronet no tingué altre remei que escriure sis aventures més protagonitzades pel famós Sherlock Holmes. Els dos primers, El robí blau i La banda clapejada, els va escriure en una setmana: el primer narra l'aventura del lladre que roba un robí i, temerós que no l'enxampin amb el robí a les mans, el dóna a una oca, però després, és clar, agafa l'oca que no és, i el segon ha estat objecte no fa gaire d'un episodi d'una sèrie d'Aventures de
Sherlock Holmes que s'està passant últimament per TV3. Posteriorment, en cosa d'uns deu dies, Conan Doyle va posar fi a El polze de l'enginyer, en què es presenta un enginyer sense feina que és contractat per uns misteriosos personatges perquè adobi una màquina d'extreure un mineral preciós perquè és escàs, operació en el curs de la qual l'enginyer perdrà el polze; El noble solter, on conta la història d'una núvia que desapareix durant l'àpat de noces, i La diadema de beril·les, sobre l'aventura del deshonor que causa un fill a un banquer dipositari d'una diadema d'un valor incalculable. Sir Arthur Conan Doyle, que feia temps que barrinava la forma d'eliminar Holmes i Watson, perquè volia dedicar-se a la novel·la històrica, estava decidit a matar Holmes, però la seva mare, que s'havia convertit ja en una fan incondicional del detectiu, no sols li ho va prohibir sinó que li va aconsellar que escrivís La fínca de
Copper Beeches, la història d'una donzella de companyia que accepta un encàrrec que no fa més que aixecar tota mena de sospites, de tal manera que es veu obligada a tallar-se els cabells i a lluir en certs moments un vestit que li va que ni pintat.

Tras el éxito alcanzado con la aparición de El mundo perdido (número 2 de esta misma colección), Conan Doyle, al igual que hiciera con su insuperable Sherlock Holmes, no resistió la tentación de "acabar" con el singular protagonista de aquella aventura. Por ello probó fortuna, y podemos afirmar que con acierto, utilizando de nuevo la figura del excéntrico profesor Challenger para enfrentarlo a una nueva serie de peripecias que constituyen las Aventuras del profesor Challenger . En este título se reiterarán de nuevo las características del profesor: su malhumor legendario, su "justificado" desprecio por los periodistas -lo cual no impide paradójicamente sea un periodista el cronista fiel de sus estrafalarias teorías-, su descocado racismo, si vocación de redentor del género humano y su megalomanía carismática. Sin embargo, a pesar de los pesares, el profesor Challenger se convierte en un personaje entrañable, quizás por su obstinado distanciamiento de la vida real tan al modo británico. Junto al profesor aparecen nuevamente sus viejos amigos: el escéptico profesor Summerlee y el abnegado Ted Malone, que contribuyen, como contribuyeron en El mundo perdido, a aderezar la acción sirviendo de corifeos al protagonista, para confirmar tal vez las intenciones que movían a Conan Doyle a escribir este tipo de relatos: "divertir ha sido mi empeño, al hombre ese niño grande, al niño ese hombre pequeño"